dimarts, 24 d’abril de 2007

SANT JORDI 2007

Avui ja és dia 24 d'abril, per tant, ja hem dit adéu al Sant Jordi d'aquest any, del 2007. Certament, desconec si aquest any la venda de llibres ha augmentat o no, el fet és que a la plaça de Manlleu no es respirava tant ambient literari i floral com, per exemple, l'any passat, probablement perquè el Sant Jordi del 2006 va caure en diumenge i a part que es té més temps, també hi ha més ganes de sortir a donar el volt, ja que diumenge és un dia de festa, cosa que no passa amb dilluns (ahir), dia malëït per molts ja que representa la tornada a la feina o a l'escola.
Com mana la tradició, s'hauran intercanviat roses per llibres en un dels dies més bonics de Catalunya i de la literatura, ja que el dia 23 d'abril és el dia del llibre i, per tant, un gran homenatge tant a l'escriptura com a la lectura.
Per la meva banda, la quantitat de roses va superar a la de llibres (tot i que per valor adquisitiu, en aquest cas l'home sol sortir guanyant encara que rebi menys llibres que roses hagi regalat). Un clar, 6 contra 4. De les roses poc en puc dir, però dels llibres, si se'm permet, en diré algunes dades:
- Estambul, d'Orhan Pamuk. Una biografia d'aquest autor que va guanyar el Premi Nobel de Literatura l'any 2006 i que té una forta relació amb aquesta ciutat, on -fins el que porto llegit- va viure durant bona part de la seva infancia -i diria que encara més, però encara hauré de passar unes quantes pàgines més.
- Los Pilares de la Tierra, de Ken Follet. Un gran clàssic de la literatura universal ambientada a l'època de l'edat mitjana. Molt recomanat pels lectors. Ara hauré de veure personalment si es val les bones crítiques que té.
- Què pensa Antoni Bassas? (haig de mirar l'entrevistadora) Una llarga entrevista -ocupa un llibre- feta a Antoni Bassas. Es parla de la situació dels mitjans de comunicació, del periodisme, etc.
- Caçadors de paraules, Roger de Gràcia. Llibre que recull els diversos temes tractats al programa de televisió que rep el mateix nom i que s'emet per TV3. Dins dels quatre és el més mediàtic i dóna una gran importància al disseny, tot i que sembla interessant igualment per les anècdotes i diferències del vocabulari segons les zones i la gent.
I fins aquí la situació del meu Sant Jordi en l'àmbit més literari. Els desitjo que fos tan maco com el meu. Adéu, i gràcies per tot!

2 comentaris:

Nosaltres ha dit...

Ostres, David, sí que estàs de sort: quatre llibres!
J crec que regalar només roses a les dones és una discriminació, tot i que les roses, evidentment, m'agraden.
Jo m'he autoregalat un llibre: "Sempre voldré voler", una antologia de Segimon Serrallonga que val molt la pena.
De fet, no fa gaire que ens vam regalar 50 (sí, cinquanta!) llibres en francès de segona mà. De segona mà, però de grans autors.
Ah, i jo he regalat una rosa!

Deivid OF ha dit...

Tinc ganes de llegir-me aquest llibre que em comentes d'en Segimon Serrallonga. L'he vist recomanat des de molts mitjans i crec que llegir els seus poemes seria un bon homenatge pòstum.
L'any passat també em vaig autoregalar alguns llibres: "La catedral del mar" i un altre sobre la Guerra Civil Espanyola d'un escriptor-historiador estranger, i alguns de segona mà, també de bons autors i a preus força interessants.

El fet aquest de les roses i els llibres... no et sabria ben bé què dir. Cert és que enriqueix més rebre un llibre, però una rosa és un regal més afectuós i més bonic. A més, a moltes feines, a les dones que hi treballen els hi regalen roses i als homes re de re. Trobo que és normal, els llibres costen més i o el pressupost es guarda per la panera de nadal o hi haura problemes.
Però sí que et dono la raó, a poder ser, jo regalaria una rosa i un llibre a les dones (tot i que sortiria més car, a més per compensar jo em vaig animar l'any passat a comprar llibres als homes de la familia i, certament, la cartera es buida ràpid).

Però més enllà del factor econòmic, el dia de Sant Jordi és maquíssim.