Aquesta redacció va ser encarregada pel departament de Llengua i Literatura Catalana com a feina auxiliar.
Una de les lectures obligatòries o recomanades de l'assignatura de Llengua Catalana de Segon de Batxillerat (aquest any) és la novel·la "La plaça del diamant", de Mercè Rodoreda. El personatge principal d'aquesta novel·la és la Natalia, també anomenada Colometa, que és tractada per Mercè Rodoreda com a narradora en primera persona, i utilitza també, per influència de James Joyce, el monòleg interior.
Es va proposar que en lloc de fer un examen sobre el llibre, es fes una redacció utilitzant el monòleg interior i narrant la trobada entre la Natàlia i en Quimet des del punt de vista d'en Quimet, o una altra trobada entre dos personatges.
Vaig decidir triar aquesta última opció i ubicar-la en un lloc més conegut, com el passeig del Ter, però en un ambient i un espai/temps que no existeix realment, sinó que han sigut destriats dins la ment per crear un petit Locus amoenus (espero escriure-ho bé) que propiciés un ambient bonic per a aquesta trobada entre els dos personatges.
Una de les lectures obligatòries o recomanades de l'assignatura de Llengua Catalana de Segon de Batxillerat (aquest any) és la novel·la "La plaça del diamant", de Mercè Rodoreda. El personatge principal d'aquesta novel·la és la Natalia, també anomenada Colometa, que és tractada per Mercè Rodoreda com a narradora en primera persona, i utilitza també, per influència de James Joyce, el monòleg interior.
Es va proposar que en lloc de fer un examen sobre el llibre, es fes una redacció utilitzant el monòleg interior i narrant la trobada entre la Natàlia i en Quimet des del punt de vista d'en Quimet, o una altra trobada entre dos personatges.
Vaig decidir triar aquesta última opció i ubicar-la en un lloc més conegut, com el passeig del Ter, però en un ambient i un espai/temps que no existeix realment, sinó que han sigut destriats dins la ment per crear un petit Locus amoenus (espero escriure-ho bé) que propiciés un ambient bonic per a aquesta trobada entre els dos personatges.
Enllaç: Els ulls de la devesa
1 comentari:
Mira, no hauria dit mai que aquest text sortia, d'alguna manera, com a exercici a partir de "La plaça del Diamant" (gran llibre!)
Això em referma en el convenciment que la literatura també s'aprèn, i que no cal quedar-se asseguts esperant "la inspiració".
Per si de cas, que la inspiració ens trobi treballant...
Publica un comentari a l'entrada